Avui el món és una mica millor

Escric aquestes notes quan per les televisions anuncien que aquesta tarda ha mort el dictador xilè Augusto Pinochet, un dels més sagnants dictadors que han governat a Llatinoamèrica en l'últim segle.

Després del seu accés al poder en l'any 1973 mitjançant un cop d'estat en el qual va enderrocar al govern més progressista i reformista del continent, va fer detenir, torturar i assassinar a milers de demòcrates pel simple fet de voler democràcia, llibertat i justícia pel seu país.

Encara avui continua la recerca de nombrosos desapareguts en aquells anys del terror, dels quals van ser responsables Pinochet i la cúpula militar que ho va acompanyar al llarg de la seva terrible dictadura.

Fa uns anys es va saber que, igual que en la militar dictadura argentina, nombrosos opositors polítics van ser llançats des d'avions en vol sobre el mar, després de ser interrogats i torturats. D'aquests fets encara no s'ha pogut verificar el nombre exacte de casos després d'eludir el dictador des de llavors a la justícia internacional.

El jutge Baltasar Garzón va iniciar un procediment contra el dictador per mitjà dels acords internacionals, que van posar en un seriós problema al govern britànic, que no hem d'oblidar, va tenir el suport de Pinochet en la guerra de les Malvines durant el govern de Margaret Thatcher, amiga persona del genocida, i que va permetre el falsejament d'expedients que justificaven una greu malaltia que impedia l'extradició de Pinochet.

D'aquesta manera el govern de Blair va proporcionar-li a Pinochet una via espúria per poder tornar al seu país i eludir a la justícia. Si bé des de la justícia espanyola es va intentar de totes les maneres possibles la detenció, interrogatori i posterior judici a Pinochet, a fi de poder aclarir l'assassinat de ciutadans espanyols, però també la mort i desaparició de ciutadans xilens, no va ser possible gràcies a les accions del govern britànic, i el suport d'Estats Units i el boicot permanent i còmplice del govern Aznar, que va fer tot el possible i l'impossible per a torpedinar i impedir des del Ministeri de Justícia, la Fiscalia General i la diplomàcia del Ministeri d'Afers exteriors que el Jutge Garzón pogués interrogar i cursar l'ordre de detenció quan es trobava desposseït d'immunitat a Gran Bretanya.

Tots recordarem l'obscena arribada de Pinochet després de la seva retenció a Gran Brentaya, on el dictador, només arribar a l'aeroport de Santiago de Xile, va aparèixer restablit i desafiant, protagonitzant així una de les majors burles a la justícia xilena i internacional.

Quan Xile va poder canviar el seu govern i restablir l'imperi del dret, a Pinochet se li va acabar la immunitat i accedir la pròpia justícia de Xile a mitjans per a poder jutjar-lo.

D'aquesta manera, en les últimes setmanes es trobava en arrest domiciliari, si bé confiat a poder eludir de nou qualsevol acció contra la seva persona.

Els que van sofrir la barbàrie genocida d'aquest assassí sentiran avui un cert descans, però també una amarga insatisfacció perque aquest dictador hagi pogut finalment eludir el pes de la justicia.

Queden per resoldre milers de casos de violació de drets humans dels que Pinochet n'era responsable, inclosos segrests, desaparicions, tortures, mutilacions, violacions, persecucions i exilis, en els quals romanen implicats nombrosos companys d'armes que han de respondre davant la justícia del seu país i davant tribunals internacionals pels seus crims contra la Humanitat.

Amb aquest doble sentiment de satisfacció però d'insatisfacció alhora, avui, malgrat tot, amb la mort del genocida, el món és una mica millor.