25.12.06

El Centre Pompidou obre el centenari d'Hergé

Publicat a "El Periódico" (25-12-2006)
La mostra parisenca, gratuïta, ofereix 300 dibuixos originals del pare de Tintín

Una immensa reproducció del cèlebre coet de quadros vermells i blancs, amb què Tintín va arribar a la Lluna 19 anys abans que Neil Amstrong, tapa la façana del Centre Pompidou de París. El galàctic edifici, construït el 1970 --que també es va anticipar al seu temps--, rep amb aquest toc de complicitat els visitants de l'exposició Hergé, amb què s'inicia la commemoració, el 2007, del centenari del naixement del pare d'un dels herois més universals del còmic. Aquesta retrospectiva, d'accés gratuït, estarà oberta fins al 19 de febrer.Repartida en tres plantes del centre, la mostra parteix dels orígens de l'artista, nascut amb el nom de Georges Rémi el maig del 1907 a prop de Brussel.les. El primer dibuix, realitzat als quatre anys en una postal, els inicis a les revistes belgues --on a partir de l'any 1924 firma amb les seves inicials invertides, RG, que aviat es convertiran en Hergé-- i el naixement de la criatura que donaria lloc a la seva obra mestra, Tintín, fan les delícies de tintinòfils i d'amants del còmic en general.
VIATGE DES DEL 1930
L'exposició invita a viatjar a través de l'evolució del reporter més famós del còmic des de Tintín al país dels sòviets --el primer àlbum, publicat el 1930--, fins a l'inacabat Tintín i l'art- alfa, editat el 1986, tres anys després de la mort de l'autor i que justament fa referència al Centre Pompidou. Hergé va rebutjar explícitament que la seva obra fos continuada per una altra persona.Explicada a través de 300 dibuixos originals, la història de Tintín i el seu gos Milú es va enriquint amb la introducció, a partir del 1940, dels altres personatges, com el capità Haddock, el professor Tornassol o la Castafiore.
La mostra dedica una sala a El lotus blau amb l'exhibició de les 124 planxes originals de l'àlbum que va marcar un punt d'inflexió en l'obra d'Hergé.Va ser el primer en què l'autor es documenta de forma exhaustiva --gràcies a la trobada amb un jove estudiant xinès el 1934-- per convertir les seves històries en un reflex dels països que visita Tintín --encara que a vegades rebin noms imaginaris-- i una iniciació a la història contemporània.
Des dels conflictes del Pròxim Orient (Tintín al país de l'or negre) a les revolucions sud-americanes (L'orella escapçada), el dibuixant descriu el món on viu, on les guerres i les tensions diplomàtiques estan a l'ordre del dia.
El pensament d'Hergé està present. "Tintín ha sigut per mi una ocasió per expressar-me, per projectar el desig d'aventures i de violència que hi ha en mi", revela el dibuixant en un document sonor que complementa el recorregut.Paral.lelament a la vida de Tintín transcorre la d'Hergé. La seva trobada en els anys 70 amb l'artista nord-americà Andy Warhol i la seva passió per la pintura contemporània, les seves cartes a científics per documentar-se en l'elaboració d'Objectiu: la Lluna o una sèrie d'autoretrats mostren retalls de la personalitat d'un dels creadors més significatius del segle XX.
Aquesta mostra constitueix l'antesala de l'Any Hergé, que anirà seguida de diferents esdeveniments relacionats amb l'autor. Però de moment a les llibreries franceses ja es respira el centenari. L'assaig de Pol Vandromme sobre l'univers d'Hergé i els seus personatges, El món de Tintín, ha estat reeditat amb noves aportacions. I també han aparegut altres llibres: Generació Hergé, en què el periodista Olivier Delcroix descobreix la seva admiració pel reporter de còmic; La vida quotidiana a Moulinsart, una visió del món de Tintín a través del cèlebre chateau convertit en quarter general del jove aventurer, i La petita biblioteca del tintinòleg són mostres de l'interès que continua despertant el dibuixant belga. "Hergé té 100 anys, però Tintín no tindrà mai edat", diu com a resum el biògraf Benoit Peeters.
Més Informació:

No hay comentarios: