2.12.06

El número 68 de la llista

Publicat a El Periodico (2-12-2006)
PERE Puigdomènech
Director del Laboratori de Genètica
Molecular Vegetal CSIC-IRTA.

En la darrera presentació de la memòria de la Cambra de Comerç de Barcelona se citava un informe europeu que ordena les regions europees segons la seva capacitat d'innovació, on Catalunya es troba en el lloc 68. La part positiva d'aquesta dada és que hi ha unes 200 regions a Europa i que, per tant, estaríem, una mica justos, en el primer terç de la llista. Però en aquests temes la qüestió important és qui està al davant, i, a més a més de Navarra, Madrid, el País Basc i alguna regió dels països de l'Est, davant nostre hi trobem sobretot aquelles regions d'Europa que pesen en l'economia, la ciència i la cultura. Al primer lloc de la llista hi ha la regió d'Estocolm. Com tantes vegades en la nostra història recent, apareix el model suec i ens preguntem què té Estocolm que no tinguem nosaltres.
Suècia, en el seu conjunt, no és gaire més gran en població que Catalunya (9 milions contra 7), però és molt més gran en superfície (quatre vegades més). Té algunes matèries primeres de les quals ha sabut treure molt profit, com el ferro, la fusta o l'energia hidroelèctrica, que han ajudat a produir una indústria potent amb sectors com el militar --tot i la seva tradició neutral i d'esquerres--. Però és també una potència en indústries de base biològica (farma- cèutiques i de diagnòstic), a més d'una potència universitària.

LA UNIVERSITAT més antiga dels països nòrdics està a Uppsala, a 70 quilòmetres d'Estocolm, la capital. Es va fundar el 1477, poc després de la fundació de la Universitat de Barcelona i, malgrat haver passat per períodes de decadència, ha estat present en la ciència mundial durant segles. El 2007, per exemple, celebrarem el naixement de Carl Linneo, un dels més grans científics de la història. És ell qui va proposar la classificació de les espècies biològiques que encara utilitzem avui dia. És tota una experiència visitar a Uppsala el jardí de plantes on Linneo mantenia la seva col.lecció. Des d'aquell temps, Suècia ha tingut una presència continuada en la ciència mundial, i això es nota en la quantitat de noms suecs a la llista del premis Nobel (on és possible que hi tinguin avantatge). Però alguns d'aquests noms no únicament produïen una ciència excel.lent, sinó que els trobem també en l'origen d'empreses que han esdevingut multinacionals, com Pharmacia o Astra.
Actualment, a Estocolm hi ha l'Institut Karolinska, una de les institucions mèdiques més conegudes del món. Es va fundar l'any 1810 i en aquests moments és la principal facultat de Medicina de Suècia. La seva recerca és una de les de més impacte d'Europa, però no s'adormen. Pensant en el futur, el Karolinska i Estocolm van formar una iniciativa per promoure noves empreses (el que aquí anomenem una bioregió) que inclou Uppsala i on grans empreses col.laboren. És clar que a Suècia ens porten molts anys d'avantatge i que pensen en el futur. Però, per acostar-nos-hi, ¿cal esperar 200 anys?
Vegem un altre exemple. Més lluny de casa nostra hi ha un país que s'ha posat en primera línia de la ciència mundial en menys de 20 anys: Singapur. Es tracta d'un país relativament petit, de 4 milions d'habitants, amb una superfície 40 cops més petita que la de Catalunya i que a l'acabar la segona guerra mundial estava pràcticament destruït. La seva independència data del 1965, i des d'aleshores s'ha anat convertint en un dels països més avançats del món. El 1987 va començar un programa per invertir en recerca biomèdica que el 2001 va incloure una acció de les que anomenem "parc científic" i la construcció de centres d'investigació de primera qualitat. No vol dir això que no sorgeixin problemes. El 1998 s'hi va construir un centre hospitalari i de recerca amb la universitat americana John Hopkins que a l'agost ha estat tancat de cop perquè el Govern de Singapur va considerar que no havia assolit els seus objectius. Però no hi ha dubte que partint des de pràcticament no res Singapur s'ha posat en primera línia mundial en menys de 20 anys.

L'INSTITUT d'Estudis Catalans va encomanar fa uns quants anys uns informes sobre l'estat de la investigació a Catalunya. En l'informe sobre biologia bàsica es va comparar el nivell de publicacions entre Catalunya i Suècia. Entre el període 1985-1989 i el 1998-2002, el nivell de Catalunya ha passat de ser 17 vegades inferior a ser 4 cops inferior. La distància encara és excessiva, però la tendència és la bona. Tenim unes empreses que estan aprenent a innovar i a valorar els resultats de la recerca, una investigació pública cada vegada més potent, centres de recerca que comencen a ser coneguts a tot el món, i hospitals on es practiquen a la vegada l'assistència i una recerca d'excel.lència. Només cal que ens ho creguem, que continuem empenyent i invertint perquè encara no hem arribat on ens agradaria ser. Els suecs, amb alts i baixos, creuen que cal invertir en recerca, ho han fet durant segles i encara ho fan més. A Singapur fa 20 anys que hi creuen i continuen invertint. Els uns i els altres han trobat una via per poder escalar posicions o per mantenir-s'hi treballant amb constància. No sembla que hagin pensat que els resultats es veurien al final d'una legislatura.

No hay comentarios: