2.9.07

CiU, amb els franquistes

Escric aquest post dolorosament sorprès davant el posicionament de CiU relatiu al seu suport condicionat a la Llei de la Memòria Històrica.
En unes declaracions de Josep Antoni Duran i Lleida, el lider democristià afirmava que CiU només donaria el seu suport parlamentari al projecte si aquest rebutjava també els "excessos" dels republicans en la reraguarda.
EStic plenament d'acord amb la vicepresidenta del govern quan afirmava que la Llei no ha d'entrar en analisi històrics ni distincions entre víctimes d'ambdós bàndols.
En uns moments en que la tramitació de la Llei a les Corts Generals es troba penjant d'un fil davant l'ofensiva neofranquista del PP, sorprèn l'actitud de Durani Lleida i més en tant que l'article 2 del referit projecte de Llei ja recoeneix un clar esment als abusos comesos en ambdós bàndols.
Llegeixo en el seu literal: "se reconoce y declara el carácter injusto de las condenas, sanciones y cualquier forma de violencia personal producidas por razones políticas o ideológicas, durante la Guerra Civil, cualquiera que fuera el bando o la zona en la que se encontraran quienes las padecieron”. "
CiU, no en té prou i vol anar més enllà, posicionant-se inequívocament al costat dels assassins colpistes del 18 de juliol, en una estratègia vergonyant que, més enllà de la retòrica, amaga una clara voluntat de sabotejar l'aprovació final de la Llei.
No correspon fer judicis sobre l'orígen de les víctimes dels tristos esdeveniments de la Guerra, sinó fer un reconeixement històric a la enorme injustícia que va prepresentar el cop d'Estat del 18 de juliol, la guerra i la posterior dictadura de 40 anys, tenint en compte que els excessos que tristament es van produïr en la reraduarda republicana per part d'elements incontrolats, ja gaudeix d'un reconeixement explícit en el corpus jurídic de la Dictadura.
No puc entendre el suport de CiU als botxins si no és des d'una estratègia calculada en favor d'obrir vies a un possible pacte amb el PP després de les eleccions.
Si el que en política, per desgràcia, pot arribar a ser lícit (però no ètic), en l'àmbit del reconeixement als que durant 40 anys no van veure reconeguts els seus drets i encara avui veuen inexplicablement furtat aquest dret que ha de fer que la nostra Democràcia sigui digna del seu nom.
CiU, per quatre vots i possiblement un ministeri, fa costat als assassins del 18 de juliol i es posiciona clarament al costat dels hereus del franquisme, arrenglerats avui en el Partit Popular.
L'ambició, senyor Duran Lleida té uns límits i aquest limits no són altres que els de fer compatible la legítima ambició de convertir-se en ministre sense que això suposi fer-se copartícip de la repressió, l'assassinat o la barbàrie.
Un ministeri no val tant per fer costat als botxins, es miri com es miri.

No hay comentarios: