Cinc anys després de la desastrosa invasió de l'Iraq i la catastròfica postguerra, l'ínclit melenut neocon José María Aznar sosté encara que la situació en aquell país és "molt positiva" quan els governs dels seus antics aliats han reconegut sense reserves el fiasco que va representar aquella guerra. Aquest personatge esperpèntic, vergonya d'Espanya i del món civilitzat, segueix afirmant que si avui hagués de decidir "tornaria a fer el mateix".
Aznar va ser entrevistat diumenge al setmanal Broadcasting House, de Radio 4 de la BBC, sobre les circumstàncies i que van envoltar l'inici de la guerra.
En el seu anglès macarrònic après en una acadèmia texana d'idiomes de tercera categoria, el nostre Doctor Horroris Causa va tornar a repetir, ignorant i inflexible que malgrat l'espantosa realitat que aquesta aventura militar moguda tan sols per la cobdícia del petroli va tenir per a tots els pobres mortals que tenim la desgràcia de ser manats per uns fills de puta de tamany universal, la seva decissió va ser del tot encertada.
A la pregunta de si caldria haver-li donat més temps a Saddam Hussein, l'estadista Aznar va respondre categòric: "No. Tornaria a actuar de la mateixa manera. Va ser un moment molt difícil per a mi personalment, però les meves conviccions, la meva consciència, la meva ment estan netes. Vam prendre la decisió correcta".
El món mirava inquiet la reunió llampec de les Açores, que a penes va durar una hora, el temps just de fer-se la foto i anunciar que la decisió d'anar a la guerra estava presa, amb o sense resolució de l'ONU i el pretext d'unes armes de destrucció massiva que mai van existir.
El Vigia d'Occident de pa sucat amb oli, descriu la trobada com a "molt simple, molt breu i molt tranquil.la. Vam sopar i vam tenir temps de tractar diferents qüestions. Recordo aquella trobada amb especial intensitat, per la transcendència que tenia per al món, per a la gent i per a nosaltres en aquells moments".
El mamón neocon, parla de la relació que l'unia a Blair i Bush com a "molt personal". "Entre tots tres hi havia una convicció molt forta que teníem raó, que vam actuar per l'interès de molta gent i que havíem de prendre decisions difícils, però aquesta era la nostra responsabilitat", proclama cofoi i potser mogut per unes quantes copes de més, com té per costum prendre abans de conduïr.
Però la realitat és un altra.
L'Iraq d'avui que pinta té poc del país destrossat per un conflicte que ha segat almenys mig milió de vides, està dominat per una vintena de milícies que imposen la seva llei, on el laïcisme (amb totes els peròs que hi volgeu posar perquè Saddam era un tirà repugnant), ha deixat pas a l'integrisme islamista, en què un de cada set iraquians ha deixat casa seva i on 30 dones són executades cada mes.
Afirma l'esperpent: "No tots els problemes estan resolts, però la vida dels iraquians és més fàcil que amb Saddam. Poden participar en eleccions, parlar lliurement... Hi ha llibertat, la possibilitat d'establir una democràcia, més seguretat. No és una situació idíl.lica -ens diu el capcigrany-, però sí que és una situació molt positiva".
En fi, ja veieu. No hi ha res més agosarat i prepotent que la ignorància alimentada pel consum reiterat d'alcohol en grans dosi.
El que és intolerable des d'un punt de vista democràtic però púrament de sentit comú, és que unes quantes copes de més i uns puros per amanir la sobretaula fóssin la causa de la mort de 191 persones a Madrid, 56 persones a Londres i de molts milers més (civils i soldats, iraquians i no iraquians) NOMÉS per l'avarícia del petroli.
Per acabar, voldria recordar unes paraules d'Olof Palme, quan l'any 1968 en una manifestació a Estocolm en contra de la guerra del Vietnam ens deia:
“Un crim és sempre un crim, i el terror és sempre terror, inclús quan es comet en nom dels més nobles principis i objectius. No és possible satisfer les aspiracions de justícia social per la força de les armes”La democràcia és una forma de govern que exigeix molt. Exigeix respecte pels altres. No es pot imposar des de fora una forma de govern a un país. La gent ha de tenir dret a conformar el seu futur segons el seu propi criteri...La democràcia no pot assolir-se amb mesures repressives. No es pot salvar un poble devastant-lo, cremant-li les terres de conreu, destruint-li les cases, empresonant o matant els seus habitants”.
Aznar, mamón, calla, escolta i aprèn!!!
Ah, i perquè veieu de quin peu calça aquest impresentable i en quin estat prenia habitualment les seves decissions com a President del Govern, us en passo un video molt alliçonador:
No hay comentarios:
Publicar un comentario